Post Invitado: Cartes d'amor robades by Jandro
Si em pregunten quin és el meu llibre preferit de Franz Kafka no dubtaré ni un segon i la meva resposta serà indubtablement “Cartes a Milena”. Segurament aquesta no sigui l´obra més emblemàtica ni representativa de l´estil literari de l´autor txec, possiblement ni tant sols podem considerar-la obra –ja que parlem d´un recull de correspondència-, però indubtablement sigui el millor reflexe que es pot trobar de la seva complexe personalitat (amb el permís de “Cartes al pare”).
El llibre reuneix les cartes que l´autor de “La Metamorfosi” va enviar a Milena Jesenská, a qui va conèixer com a traductora dels seus primers escrits al txec, entre 1920 i 1922. Intel·lectual i bohèmia de fort caràcter, Milena residia en aquell periòde a la mítica Viena on la lligava un matrimoni inestable, mentre Franz deambulava d´una ciutat a l´altre fugint de la seva promesa amb qui acabava de trencar, i a l´hora cercant millores de salut. La compilació epistolar mostra el trànsit d´una amistat basada en l´afició literària a un ”amor platònic” bidireccional, així com l´enorme intimitat emocional i sensiblitat sense fre del seu autor. Kafka s´obre a Milena com sols un home enamorat pot fer, per despullar la seva atormentada ànima i deixar fluir cada un dels seus sentiments més profunds amb una espontaneitat i delicadesa que embolcalla al lector i el duen cap a una esfera que l´evoca sensacions pròpies viscudes.
Malauradament aquesta tradició de la correspondència entre amants de la que és mostra “Cartes a Milena” s´ha anat perdent al llarg dels anys, bàsicament a causa dels avenços en les comunicacions, però no per això hem d´oblidar que molts dels nostres avis i besavis es van enamorar i declarar per aquest medi. I encara menys, per això hem d´oblidar que al nostre país algunes d´aquestes cartes van ser expoliades, profanades i tafanejades per certs energumens foranis els fills i nets dels quals es neguen avui dia a acceptar la legitimitat de la restitució d´uns drets, i sobre tot d´unes dignitats que ja mai més quederan impol·lutes.