Jo no faig música
La música en català està passant un mal rato. De fet, ja fa temps que està així, i d’explicacions n’hi ha tantes com persones fotudes en el negoci. Per mi, la crisis es deu a la manca de promoció musical que fa TV3 i a les fortes barreres d’entrada que posen les discogràfiques i les empreses de management ben posicionades, però només porto uns mesos en aquest món, així que la meva opinió no té un valor especial.
En tot cas, i això no sé de qui es culpa, crec que la gent té una mala concepció (totalment injustificada) de la música en català. S’associa de forma exclusiva amb la època del Rock en català o amb un moviment més fok/independentista, i de música en català n’hi ha molta, molt variada, i de molta qualitat.
Aprofito que es St. Jordi, i que no em ve de gust rajar dels llibres mediàtics (tot i que ho hauria de fer), per donar un parell de recomanacions de música en català:
En primer lloc uns clàssics, els Gossos. Fa poc han presentat el seu segon disc des que es van electrificar, Oxigen, i té uns quants temes dignes de ser emmarcats (Oxigen i Corren trobo que representen un pas endavant en la música en català). Us punxo la seva pàgina web, on hi podreu escoltar 6 temes.
L’altre grup és amateur, encara no tenen cap disc publicat, però espero poder col·laborar d’alguna manera en que algun dia s’escoltin per les ràdios. Són els Filippo Landini, uns nanos que reinterpreten a l’estil de casa nostra aquesta moguda del nou rock-punk que des de The Strokes ha explotat donant un munt de bandes que comencen per The. Si els voleu conèixer ho podreu fer aquí.